Medi Ambient

¡Setmana verd! Va deixar anar la “profe”, per art de màgia, llapis i llibretes es transformen en plomes, gàbies i branques d’olivera (amb el permís de Brussel·les).

Viatjant entre diapositives, pòsters i transparències ens disposem a recórrer, en un fabulós viatge imaginari, els llocs més recòndits del nostre parc natural, (encara que per un moment vaig a arribar a pensar que em trobava enmig d’un curset sobre la vida a l’àrtic i la tundra polar), els seus boscos, valls i riberes, així com els secrets de la Mola i l’Obac es mostren reveladors als nostres ulls i una sobtada ànsia de saber neix espontàniament des del més profund del nostre ésser:... Són rodones les pizzes? ...és possible que un cataclisme faci brollar aigua ala Mola? ...Arribarà el “Metro” a l’Obac? ...és fuma la farigola?. Totes les nostres inquietants preguntes van trobar resposta intel·ligent; formes, perfums i noms ens són descoberts: Pollancre, Romeu, vern, teix, salamandra i toixó, ...són un conjunt de rock?, em pregunto al·lucinant davant de revelació semblant, no, només són alguns dels no desconeguts, però si oblidats, veïns als quals durant el viatge he après a conèixer.

Ara ja puc distingir entre el cucut i el rellotge del saló, entre la ratllada gineta i un gat perdiguer, entre l’om i el perer, per saber que demanar a cadascun d’ells i saber diferenciar entre autòctons i “okupas”, transformant les antigues i avorrides excursions en un il·lustratiu periple a través d’un hàbitat natural en perill d’extinció, que no és un altre que la petita porció de bosc que ens envolta i que malgrat tot, sobreviu entre negres i fumejants serps d’asfalt i amenaçadors xalets, aquesta pobre i minsa catifa verd solcada per tímids i serpentejants fils blaus, que la naturalesa, altruista, ens ofereix com una proveta de vidre: “Un quart d’oli, dues Coca coles, un condó, un raig de quitrà, quatre claus, un matalàs i... ¡Voila! el Ripoll, ja tenim un riu amb peixos de colors, de color d’argent, de ferris i resplendents escates de plàstic o llautó i de nom... ¡Isabel! ...Sardines? Potser, i com no, al nostre gust, ...Gust? Sí, gust, aroma i color. ¿Que més es pot demanar a canvi d’hipotecar l’hàbitat natural?

De Jordi Poblet