domingo, 25 de marzo de 2012

La Ceguesa i el “dret a no veure”


A qui anomenem cec? Al meu entendre cal diferenciar entre ser Invident i ser Cec. A primera vista (mai millor dit) totes dues coses semblen el mateix (una simple qüestió semàntica) però en realitat són coses completament diferents, que jo definiria així:
Invident és aquell que tot i voler veure, per causes alienes a la seva voluntat, no pot fer-ho.
Cec és aquell que podent veure, s'obstina a no voler fer-ho.

Des de l'antiguitat fins als nostres temps, la ceguesa ha estat motiu d'estudi per part dels oftalmòlegs més erudits del planeta, però per desgràcia sembla ser que els avenços obtinguts fins ara no han contribuït a solucionar aquesta xacra universal que afecta a tants éssers humans : La ceguesa mental.
Potser haurien de recórrer a una altra disciplina científic medicinal diferent de l'oftalmologia... l'educació!

De fet, la ceguesa que ens ocupa, la que es sustenta en el dret a no veure, res o molt poc té a veure amb la vista o amb el sistema ocular, sinó que més aviat es tracta d'una disfunció mental voluntària, l'origen rau en la incapacitat d'uns per acceptar la diversitat social i cultural existent al seu voltant, i això es tradueix en un sobtat xacra d'intolerància.

Aquests, els cecs, de plantejaments existencials obtusos, s'obstinen a tractar la seva malaltia amb les fosques benes del "dret a no veure" o el que és el mateix: estupidesa i intolerància en barra.

Segons els juristes, el dret és el conjunt de normes que regulen la convivència social i permeten resoldre els conflictes interpersonals.
En l'ordenament jurídic espanyol, i m'atreviria a aventurar que també en l'internacional, no existeix el suposat dret a no veure.

Hi ha el dret a veure (promogut per l'OMS, institucions professionals i ONG) el dret a un habitatge digne, el dret constitucional, el dret a sufragi universal, el dret a l'educació gratuïta, el dret dels pares divorciats a veure els seus fills, el dret canònic, el dret civil, el dret romà, el lateral dret, el dret i fins l'esquerre si volen. De drets hi ha tants com puguem imaginar, però el que no ha existit mai és el dret a no veure.
Aquest hipotètic i pretès dret a no veure no és més que l'argument que utilitzen els covards que es mostren incapaços per acceptar la diversitat Universal, i amagar amb això la seva intransigència i intolerància.

"Primer es van endur els negres
però a mi no em va importar perquè jo no ho era.
De seguida es van endur els jueus
però a mi no em va importar perquè jo no ho era.
Després van detenir els capellans
però com jo no sóc religiós tampoc em va importar
Després van capturar als comunistes
però com jo no era comunista, tampoc em va importar
Ara em porten a mi, però ja és tard. "

Martin Niemöller

D'implantar-se el dret a no veure... quan ens tocarà a nosaltres?

El dret a no veure el van posar en pràctica aquells impresentables que fa una mica més de mig segle van cosir estrelles grogues a l'esquena d'aquells als que no volien veure, confinant-los després en camps d'extermini. En això consisteix el dret a no veure!

Jordi Poblet
Secretari del CCN

No hay comentarios:

Publicar un comentario